AVIES BANYANT ELS SEUS NETS AL CENTRE DE PLANIFICACIÓ FAMILIAR DE LA FUNDACIÓ VICENS FERRER A ANANTAPUR – ESTADO D’ANDHRA PRADESH – INDIA (Juliol 2005)
ABUELAS BAÑANDO A SUS NIETOS EN EL CENTRO DE PLANIFICACIÓN FAMILIAR DE LA FUNDACIÓN VICENTE FERRER EN ANANTAPUR – ESTADO DE ANDHRA PRADESH – INDIA (Julio 2005)
Avui no es un bon dia. Es un dia molt trist per milers d’habitants de l’India que van tenir la sort de que un GRAN HOME, en majúscules, els fes objectiu de la seva vida. Aquesta passada nit ha mort en VICENÇ FERRER, l’home que va viure per ajudar als més desvalguts a desenvolupar-se i dignificar la seva vida en un país on la diferencia de classes i la injustícia social es una tradició. Avui he recordat aquell dia que vaig tenir la sort de conèixer-lo a ell i les dos nenes que tenim apadrinades a Anantapur, i he reviscut aquell viatge on vaig viure en persona el seu somni fet realitat. Permeteu-me que us demani que visiteu la web de la seva fundació (
http://www.fundacionvicenteferrer.org/) i si es possible apadrineu un nen en la seva memòria.
Hoy no es un buen día. Es un día muy triste para miles de habitantes de la India que tuvieron la suerte de que un GRAN HOMBRE, en mayúsculas, los hiciera objeto de su propia vida. Esta pasada noche ha muerto VICENTE FERRER, el hombre que vivió para ayudar a los más pobres entre los pobres a desarrollarse y dignificar su vida en un país donde la diferencia de clases y la injusticia social es una tradición. Hoy he recordado aquel día en que lo conocí a él y a las dos niñas que tenemos apadrinadas en Anantapur, y he revivido aquel viaje en el que viví en persona su sueño hecho realidad. Permitidme que os pida que visitéis la web de su fundación (
http://www.fundacionvicenteferrer.org/) y si os es posible apadrinéis un niño en su memoria.
Ens has deixat i quelcom ens faltarà a partir d’ara. Ha estat un cop dur però no has sigut tu qui ens ha traït. Ens ha fallat a tots, a tu en primer lloc, aquesta sanitat, aquest politiqueig ronyós, que ens deixa sense els recursos suficients per salvar les grans persones. Tu no Rosa, tu no. Perquè has estat el pal de paller de una família exemplar i de una gran comunitat d’amics als que has reunit al teu voltant sempre que has volgut. I tingues per segur que tan fort ha arrelat el teu exemple que sempre més ens mantindrem junts. I tots junts et recordarem i viuràs amb nosaltres per sempre més.
